La confiança com a part de l'aprenentatge també en les excursions
| |

La confiança com a part de l’aprenentatge també en les excursions

La confiança com a part de l'aprenentatge també en les excursions

Us portem un altre article de Connectats amb la natura. En aquest cas ens porta una interessant reflexió sobre la confiança com a part de l’aprenentatge. I com sempre ho trasllada a l‘àmbit de la natura, quan fem excursions. Ho fa també des d’un punt de vista personal, d’experiències viscudes, però que fàcilment ens hi podem trobar tots. Deixem fer? Tenim confiança? es pregunta i ens preguntem tot sovint. És evident que a la muntanya mai ens hem d’arriscar innecessàriament i encara menys quan anem amb nens. Ara bé, l’aprenentatge és també assumir uns “riscos” controlats. No sabrem mai si podem pujar una muntanya, enfilar-nos a un arbre o una roca o baixar un sender de pas complicat si no deixem que els fills ho provin. I quan ho fan, veuen (veiem), que ho poden fer malgrat que els hagi costat. Agafen confiança i aprenen.

 

La confiança com a part de l’aprenentatge també en les excursions

La confiança com a part de l'aprenentatge també en les excursions

El verb jugar només es conjuga amb el verb deixarFrancesco Tonucci Deixem fer? Tenim confiança amb les possibilitats de les nostres criatures? Ens costa moltíssim conjugar el verb “deixar” perquè encara no hem après a conjugar el verb “confiar”. Podem trobar mil excuses per retardar l’aprenentatge de conjugar el verb “confiar”: “les criatures encara són petites, estan en un lloc que encara no coneixen, hi ha mil perills que encara no veu…” És difícil, sí… Però no impossible!!

Ens estimem tant a les nostres fills que no volem que els hi passi res. Aplanem camins i traiem pedres, i no deixem que es desenvolupin i resolguin ells mateixos els petits conflictes que es puguin trobar. Per això sempre han de buscar la mà de l’adult. I, a la natura, on l’espai és més ampli, encara costa més.

 

Els perills poden ser oportunitats per aprendre

La confiança com a part de l'aprenentatge també en les excursions

Nosaltres des de sempre hem “deixat fer” a l’Arnau… I a vegades, a contracor, sobretot quan començava a caminar. Baixava pels senderons i ens imaginàvem que cauria. El vèiem tentinejar, però anava aguantant l’equilibri. Clar que de tant en tant queia, però s’aixecava i tornava a caminar. Vam “deixar fer” perquè vam “confiar” amb les seves possibilitats. No mirem els perills o entrebancs amb por. Cada perill és una oportunitat per aprendre a resoldre conflictes per un mateix. Una manera de conèixer les possibilitats i els límits, a auto-protegir-se i auto-regular-se. La por paralitza i fa que “no deixem fer”. I al no deixar fer, no confiem amb les seves possibilitats. És un peix que es mossega la cua.

“No digo que haya que dejarles a su suerte. Hay que trabajar con ellos el “análisis riesgo-beneficio”: animarles a que observen, a que vean los riesgos y qué beneficios pueden sacar si los asumen y cómo se pueden proteger. La vida implica riesgos.” Heike Freire

 

Deixar fer per agafar confiança i seguretat per trobar els límits.

La confiança com a part de l'aprenentatge també en les excursions

Deixem fer? Tenim confiança?

Aquest estiu passat, anant amb uns amics a fer una ruta (amb nens més petits que l’Arnau). Quan hi havia passos difícils es posava de barana per a què passessin els més petits sense tenir por. Igual com, anys enrere, ho feia el seu pare a ell. Va creixent i va agafant confiança i cada vegada els seus límits són més alts. Fa uns dies, vam fer una excursió amb el meu nebot: el Roc de 4 anys i mig. Va estar pendent d’ell tota l’estona. L’anava guiant pel sender, l’ajudava en els passos més complicats i li donava consells. És la culminació del verb “deixar” i el verb “confiar. Quan es té confiança amb el que es fa, es té seguretat amb un mateix i inspira confiança als altres. Va creixent i va agafant confiança i cada vegada els seus límits són més alts.

Cal tenir confiança amb les criatures per deixar-les fer. Només així sabran les seves possibilitats i els seus límits. A la vida n’hi ha molts de perills i obstacles que un mateix ha de superar. Si no donem oportunitats ni deixem fer, tampoc sabrem on són els nostres límits.

 

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Informació bàsica sobre protecció de dades:

  • Responsable: totnens.
  • Finalitat: Controlar el correu brossa, gestió de comentaris.
  • Legitimació: Consentiment de l'interessat.
  • Destinataris: No se cediran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  • Drets: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades.
  • Informació addicional: Més informació a la nostra Política de privacitat