La importància d’aprendre a compartir: com ajudar els nens?

Compartir les joguines, deixar els contes, jugar plegats o esperar el torn són situacions quotidianes que poden generar discussions entre els nens. De vegades, els costa deixar les seves coses als germans o als amics, i els adults ens trobem dient allò de «va, deixa-li una estona!» més sovint del que voldríem. Aprendre a compartir és una habilitat social que es desenvolupa progressivament durant la infància. Compartir ajuda els nens a relacionar-se amb els altres, a entendre que no tothom té els mateixos desitjos i necessitats, a negociar i a gestionar la frustració quan han d’esperar. També els ofereix oportunitats per practicar l’empatia, la cooperació i el respecte.

Ara bé, compartir no sempre és fàcil, i tampoc no podem esperar el mateix d’un infant de dos anys que d’un nen de set. Per això, més que obligar-los a deixar les seves coses, els podem acompanyar perquè entenguin què significa compartir i aprenguin a fer-ho de manera natural. Creiem que per ensenyar a compartir és fonamental no obligar a compartir, tots sabem que en certa manera obligar sempre comporta una negació per part dels nens. Mireu, sobretot al principi, a arribar a certs acords amb els nens per al que el fet de compartir no sigui cap problema.

Com podem ajudar els nens a aprendre a compartir?

Donar exemple en les situacions quotidianes

Els nens aprenen molt observant els adults. Si ens veuen compartir el menjar, prestar un objecte, repartir una tasca o arribar a un acord amb una altra persona, entendran que compartir forma part de les relacions quotidianes. Podem aprofitar situacions senzilles per explicar què fem: «Et deixo aquest llibre perquè el puguis mirar i després me’l tornes» o «Compartim les galetes perquè n’hi hagi per a tothom». No cal convertir cada situació en una lliçó; sovint, l’exemple és la millor manera d’ensenyar.

Respectar les seves coses i els seus sentiments

Per aprendre a compartir, els nens també necessiten sentir que les seves coses són respectades. Una joguina especial, un peluix preferit o un objecte que té un valor sentimental pot ser difícil de deixar, i això no vol dir que siguin egoistes. Podem ajudar-los a diferenciar entre els objectes que estan disposats a compartir i aquells que prefereixen guardar per a ells. Si venen amics a casa o aneu al parc per jugar amb altres nens, per exemple, podeu proposar-los que triïn quines joguines volen compartir i que guardin o no portin les que en aquell moment no volen deixar. Veureu que amb el temps les joguines canvien i l’actitud, també.

Respectar aquests límits els ajuda a entendre que compartir pot ser una decisió positiva, no una obligació que els fa perdre el control sobre les seves coses.

Ensenyar-los a esperar el torn

De vegades, el problema no és tant compartir com haver d’esperar. Dos nens volen la mateixa joguina, tots dos volen anar primer al gronxador o els costa deixar un joc quan s’hi estan divertint. En aquestes situacions, podem ajudar-los a establir torns clars: primer juga un, després l’altre. Quan són petits, és útil fer servir frases senzilles com «ara és el torn del teu germà i després et tocarà a tu». A mesura que creixen, poden participar en l’organització dels torns i buscar solucions que considerin justes. L’objectiu no és que esperin sempre sense protestar, sinó que aprenguin progressivament a gestionar l’espera. La impaciència i la paciència s’aprèn a gestionar amb el temps.

Proposar jocs i activitats per fer plegats

Compartir és més fàcil quan hi ha un objectiu comú. Construir una torre, fer un dibuix entre tots, preparar una recepta, jugar a jocs de taula o inventar una història són activitats que permeten practicar la cooperació. En lloc de centrar-nos només a deixar una joguina a un altre nen, podem proposar experiències en què cadascú tingui alguna cosa a aportar. Un pot triar els colors, un altre pot retallar i un tercer pot enganxar les peces. Així, els nens descobreixen que jugar plegats pot ser divertit i que compartir no significa quedar-se sense allò que els agrada, sinó gaudir d’una activitat amb els altres. Jugant amb un mateix objectiu, com sempre varia i es torna més complex segons l’edat.

Acompanyar els conflictes sense resoldre’ls sempre nosaltres

Quan dos nens volen la mateixa joguina, és habitual que els adults intervinguem de seguida. Però, sempre que no hi hagi risc que es facin mal, podem donar-los una mica de temps per expressar què volen i intentar arribar a un acord. Si necessiten ajuda, podem posar paraules al que passa: «Veig que tots dos voleu jugar amb el cotxe. Què podríeu fer perquè tots dos en gaudiu?». Segons l’edat, podem suggerir alternar els torns, buscar una altra joguina o inventar un joc conjunt.

També és important ajudar-los a expressar la frustració sense agredir ni prendre les coses als altres. Si el conflicte s’intensifica, podem separar-los una estona, ajudar-los a calmar-se i reprendre la situació quan estiguin preparats.

Reconèixer els petits avenços i tenir paciència

Aprendre a compartir no passa d’un dia per l’altre. Hi haurà moments en què els nens deixaran les seves coses amb facilitat i d’altres en què no voldran fer-ho. La gana, el cansament, l’emoció del moment o el valor que donen a una joguina poden influir en la seva resposta. Quan veiem que fan un esforç per compartir, esperar el torn o arribar a un acord, podem reconèixer-ho de manera concreta: «Has esperat que acabés el teu germà i després has pogut jugar tu. Us heu organitzat molt bé». És millor destacar allò que han fet que etiquetar-los com a bons o dolents. Amb paciència, oportunitats per practicar i l’acompanyament dels adults, aniran adquirint més recursos per relacionar-se amb els altres.

Compartir segons l’edat: què podem esperar dels nens?

La capacitat de compartir canvia a mesura que els nens creixen i desenvolupen el llenguatge, l’autonomia i la capacitat d’entendre els sentiments dels altres. Les edats són orientatives: cada infant té el seu ritme i pot reaccionar de manera diferent segons la situació. Nosaltres, com a adults, també hem de deixar que el nen vagi al seu ritme. Això sí, controlant que aquest avanci i es vagi sociabilitzant. No tardarà a veure els avantatges de jugar i compartir amb altres nens.

• Dels 1 als 3 anys: tot just comencen a aprendre: En aquesta etapa, als nens els costa entendre per què han de deixar una joguina que tenen a les mans. Encara estan aprenent a gestionar les emocions, controlar els impulsos i comprendre que els altres també tenen desitjos. Què podem fer? Proposar jocs molt senzills per torns, posar paraules al que passa i acompanyar-los quan han d’esperar. No cal exigir que comparteixin totes les joguines: és més útil començar amb situacions breus i quotidianes.
• Dels 3 als 5 anys: aprenen a negociar i a jugar plegats: Progressivament, els nens comencen a entendre millor què significa compartir i poden participar en jocs cooperatius. Tot i això, encara els costa esperar, acceptar que un altre nen triï primer o cedir una joguina que els agrada molt. Què podem fer? Proposar activitats compartides, ajudar-los a establir torns i ensenyar-los frases per demanar les coses o expressar què necessiten. També podem parlar de com se senten els altres i buscar solucions senzilles quan hi ha un conflicte.

a partir de 6 anys

• Dels 6 als 8 anys: més autonomia per arribar a acords: En general, a aquestes edats els nens entenen millor les normes, poden tenir més en compte el punt de vista dels altres i disposen de més recursos per negociar. Compartir, però, encara pot ser difícil quan consideren que una situació és injusta o quan es tracta d’un objecte especialment valuós per a ells. Què podem fer? Donar-los més protagonisme per resoldre els desacords, parlar sobre què consideren just i animar-los a trobar solucions entre ells. Els jocs de taula, les activitats en equip i els projectes compartits són bones oportunitats per practicar aquestes habilitats.
• A partir dels 9 anys: compartir també vol dir cooperar i respectar els altres: A mesura que creixen, els nens poden comprendre millor les necessitats dels altres i negociar de manera més elaborada. Compartir ja no es limita a deixar una joguina: també implica repartir responsabilitats, posar-se d’acord en un joc, prestar materials o col·laborar per aconseguir un objectiu comú. Què podem fer? Fomentar la seva autonomia, animar-los a parlar dels conflictes i ajudar-los a valorar les necessitats de totes les persones implicades. També és important recordar que poden posar límits i decidir no deixar determinats objectes personals.

Aprendre a compartir sense obligar

Ensenyar a compartir no consisteix a demanar als nens que cedeixin sempre ni a fer-los sentir malament quan no volen deixar alguna cosa. Consisteix a ajudar-los a entendre que les altres persones també tenen necessitats i desitjos, i que podem trobar maneres de conviure, jugar i gaudir plegats. Amb l’exemple dels adults, el respecte pels seus límits i moltes oportunitats per practicar, els nens aniran aprenent a compartir al seu ritme. Perquè créixer també és descobrir que, de vegades, compartir allò que tenim ens permet gaudir encara més del que fem amb els altres.

També us pot interessar

AGENDA

Agenda familiar de fires, festes i esdeveniments de Catalunya