Cal portar joguines al parc?

Passejant per Instagram ens va aparèixer un petit vídeo d’un compte que no seguim, però ens va fer aturar a escoltar. Parlem d’Algo que recordar – una família viatgera – i l’apunt ens va fer pensar. L’autor fa una petita reflexió sobre si cal portar joguines al parc o no. I, sense voler resoldre el dubte (cadascú fa el que creu millor), ens ve a la memòria què fèiem nosaltres quan els fills eren petits. Sí, portàvem joguines, encara que no sempre. Sí, les que portàvem eren per compartir. Ara bé, és veritat que hi havia dies que generaven problemes i altres que n’eren la solució.

Cal portar joguines al parc?

Tot el que es porta al parc és per compartir i jugar. Això és el que dèiem quan sortíem o preparàvem la motxilla del parc. Mentre els nens son petits, en general, els costa compartir. Hi ha qui diu que no s’ha d’obligar a compartir de la mateixa manera que no s’ha d’obligar a fer un petó a algú si el nen no vol. Estem d’acord respecte a fer un petó, en el tema de les joguines en podem parlar.

La motxilla del parc

A vegades només cal tenir clares les normes. Una manera de mitigar problemes és que el nen tingui una motxilla o bossa amb el que vol portar al parc. Ell tria que posar-hi. D’aquesta manera els nens saben que el que hi ha a la bossa ho pot fer servir qualsevol que hi vulgui jugar. La motxilla, de manera subtil, serveix per evitar que el nostre fill s’enfadi si algú agafa les seves joguines, ja que ha après que el que hi ha a dins és per compartir.

El problema rau, bàsicament en dos aspectes. Hi ha nens que no porten mai res, però sempre juguen amb els dels altres. I les criatures quan se n’adonen s’enfaden i amb raó. Un altre problema és quan es porten joguines que sobresurten de la resta. Aquí ja és més complicat de gestionar.

Què ha de portar la motxilla del parc?

Depèn molt de l’edat dels infants i del tipus de parc on habitualment es va a jugar. La nostra motxilla portava les joguines típiques per jugar amb sorra i aigua. Sempre hi posàvem envasos de plàstic petits que acostumaven a tenir molt èxit: un pot de mató, dels de formatge per untar o iogurt, envasos de formes rares, culleres o utensilis per mesurar de plàstic de les que surten en algun pot… Mai objectes de vidre. I ninos. Ninos i animals de goma o plàstic que siguin resistents.

Millor no incloure joguines que es puguin trencar amb facilitat, les que el nen apreciï de manera especial o les que siguin molt cares. Així eviteu enrabiades i ensurts.

Jocs i joguines sorpresa

Si a vegades el vostre fill vol portar algun joc especial al parc, deixeu-lo. Si es donen les condicions, no ha d’haver-hi cap problema en portar-lo. Parlem d’un joc de cartes, una corda per saltar, un joc de taula o alguna joguina especial. No és convenient obligar el nen a portar al parc alguna joguina que no vol. És millor que porti el que ell triï.

No portar joguines al parc

Aquesta també és una opció tan vàlida com el fet de portar-ne. Si no hi ha cap joguina, s’afavoreix que els nens juguin sense res que els pugui condicionar el joc. L’espai, amb gronxadors o sense, és el límit per jugar a córrer, fer curses, jugar a amagar-se, jocs de rotllana… o jocs amb normes inventades per ells. Al parc també poden trobar objectes com fulles, pals, pedretes, camins, amagatalls, gespa… que donen molt de joc.

Parcs amb joguines

També hi ha parcs i espais que ja disposen d’un armari o bagul de joguines. Els nens que hi van sabent que poden disposar d’elles sempre que estiguin lliures i que les han de deixar al seu lloc quan marxin. Aquesta opció està força bé, però malauradament a vegades no es respecta com cal.

I vosaltres, sou de portar joguines o no?