Marcar límits amb la cinta blava
A través de les xarxes hem vist la foto i un petit vídeo d’aquesta cuina. Es tracta d’una manera molt visual de marcar límits amb la cinta blava. El perill de travessar-la és el perill d’apropar-se als focs i al objectes perillosos de la cuina. De seguida ens ha vingut al cap si nosaltres, amb els nostres fills, hem fet servir aquesta tècnica o alguna de similar. Solen ser útils aquest tipus d’elements per fer aturar als nens o el fet de prohibir passar els incita a fer-ho?
Marcar límits amb la cinta blava
L’article, com altres que hem publicat, estan fets des d’una perspectiva personal amb l’objectiu de ser un punt de partida per a les vostres reflexions. Creiem que als nens, igual que passa en determinats àmbits amb els adults, hem de saber posar límits a determinats fets o conductes. Hem de saber dir fins aquí podem arribar, dir prou o simplement un no. Fer-ho i explicant-ne els motius pot facilitar l’èxit de la cinta o qualsevol altre cosa.
És evident que no tots els nens son iguals i que no tots els pares eduquem els fills de la mateixa manera. Nosaltres creiem que no és dolent posar límits als nens, ja sigui per la seva seguretat o simplement perquè el que volen fe encara no els toca per edat o per algun altre motiu general.
Posar límits als fills no ha de ser traumàtic sempre que ho fem de manera coherent. Es a dir, que allò que prohibim avui sigui acceptat com a bo demà o qualsevol altre dia perquè a nosaltres, adults, ja ens està bé i no volem discutir. Si limitem de manera aleatòria, segons ens convé, no ajudem als fills a entendre quan és correcte i quan no és correcte fer les coses.
Aixecar els límits de maner puntual. Tornant a l’exemple de la cinta a la cuina. Si tenim la cinta blava al terra de la cuina, per exemple, i no estem cuinant podem posar un indicador per imaginar que la cinta no té l’efecte de barrera. Així aixequem el límit físic de manera coherent i pactada amb el nen.
L’exemple de la cinta com ja hem dit és una forma molt visual i fàcilment comprensible per als més petits. El més difícil és saber marcar de la mateixa manera els límits quan aquests no corresponent a un espai físic. Conductes intolerants, agressions verbals, indisciplina…
Educar als fill és també saber-los posar límits adaptant-los sempre a les diferents edats de cada fill.
+ educar en família
