La foca del senyor Cleghorn

La foca del senyor Cleghorn és un bonic relat realista que, encara que pugui semblar inversemblant, parteix d’una vivència real que succeir al pare de l’autora, la Judith Kerr. I és que algú pot pensar-se que es pot tenir una foca vivint a casa, dins la banyera o al balcó? Doncs sembla que sí.

Després de vendre’s la botiga i d’avorrir-se d’allò més el senyor Cleghorn decideix acceptar la invitació del seu cosí per passar uns dies en un petit poble de la costa amb la família. I com sol passar en aquests casos un esdeveniment especial farà que una estada tranquil·la es capgiri d’allò més. I així, una petita i orfe foca acaba amb les vacances del senyor Cleghorn que torna a casa amb ella i amb la feina afegida de buscar-li un lloc adequat on viure.

La lectura del llibre és engrescadora ja que cada cop s’hi van afegint més elements i complicacions a una trama ja de per sí un pèl rocambolesca i divertida. Us imagineu tenir una foca a casa, ensenyar-li a menjar peix, deixar-la a la banyera amb aigua o treure-la al balcó a la fresca? I tot sense que se n’assabenti el porter de l’edifici! Sort en té els senyor Cleghorn de la complicitat de la seva veïna, la senyora Craig.

I és que el llibre, a part d’explicar-nos aquestes entranyables peripècies, també ens parla de l’amistat, la complicitat i l’amor en un sentit molt ampli. Amor per la feina, pel mediamabient, pel benestar animal, per les petites coses i l’amor que va creixent, sense gairebé adonar-se’n, entre els dos protagonistes.

Narrativa per a lectors incipients

El relat està molt ben escrit i atrapa al lector de seguida. La complicitat que s’estableix entre els protagonistes és la mateixa que atrau al lector que veu com la història va creixent a mesura que apareixen noves dificultats per arribar al destí final, trobar un lloc per a la petita foca. La narració destil·la sensibilitat i harmonia amb un ritme ràpid, cal trobar un lloc per a la Charlie, però descrita sense presses, fent esment en els petits detalls que calguin.

Les il·lustracions sorprenen d’entrada per la manca de color però que això no us disgusti ja que contenen tota l’expressivitat realista per fer-les encara més agradables i boniques. Dibuixos fets a traç de llapis que no necessiten res més per acompanyar el text.

Un apunt personal en l’ordre de la lectura

Hem llegit la novel·la seguint l’ordre marcat, deixant l’epíleg pel final. I aix la sorpresa. Mentre llegíem pensàvem que la rocambolesca història estava molt bé per atrapar als incipients lectors. Es pot llegir com una petita aventura inventada amb escenes descrites com a reals però amb un argument amb punts inversemblants. I, després de llegir l’epíleg hem somrigut de grat, i La foca del senyor Cleghorn encara ens ha enamorat més.