El menjador de l'àvia

El menjador de l’àvia ens parla de tradicions, reunions familiars, gastronomia, olors, sensacions, cultures, records… i també de canvis. Dinars de diumenge a la taula dels grans i a la taula dels petits on encara que es mengi el mateix no s’assaboreix igual. Ens parla de l’experiència de fer-se gran que coincideix quan els infants son convidats a seure amb els grans, com es feia abans. I és aleshores quan els plats de l’àvia semblen tenir un altre gust, i aquest, et transporta a llocs llunyans conduits per les olors i sabors de cada plat. I el dinar s’assaboreix amb plaer, el mateix que ha tingut l’àvia en cuinar-lo.

La taula i els plats, el canvis en petits i grans

Encara recordo les reunions que féiem a casa dels avis de manera puntual. I sí, teniem una taula gran i una taula petita. Gairebé sempre menjàvem el mateix, grans i petits, i mentre nosaltres acabàvem ràpid els grans no acabaven mai. Com passa en el llibre però amb la diferència que els nostres plats acostumaven a ser sempre els mateixos, els plats estrella de l’àvia. I en el conte és barreja la tradició de les reunions familiars amb una àvia que li agrada innovar. I sort d’això, tots els comensals, grans i petits, poden gaudir d’unes menges tradicionals de diferents parts del món.

La tria dels plats també ens explica més coses, en aquest cas de la gent gran. L’autora podia haver escollit plats tradicionals del seu entorn per explicar-nos la mateixa història, el fet de fer-se gran i el plaer de menjar i cuinar, però n’ha escollit d’arreu del món. Les àvies, en general, han canviat a la cuina o com diuen alguns s’ha reciclat. I ara, ja sigui per la convivència amb persones d’altres països o pel plaer de buscar i experimentar a la cuina barregen la tradició amb la innovació.

I cada nét, cada cosí del nen que ens explica la història, gaudeix d’un plat diferent i empren un viatge a través dels sentits al lloc d’on és originari el plat. I així es com la cuina ens descobreix diferents cultures i racons del món.

I els infants també experimenten canvis. Els nens deixen de ser nens quan son convidats a seure a la taula gran, la dels grans. Un canvi d’etapa que en certa manera marcava el pas a l’edat adulta i que aquí també es fa coincidir amb el descobriment del plaer de menjar i descobrir món. I és que al menjador de l’àvia les cadires feien viatjar l’ànima de les persones a través dels sentits a països i racons de tot el món. I és que dinant a la taula dels grans els plats tenen un altre gust. O som nosaltres el que hem canviat?

Un llibre de cuina sense receptes

Podríem dir que El menjador de l’àvia és un recull de receptes de cuina molt particular, de fet, és un recull de sensacions i records. És el plaer de les tradicions, els dinars de diumenge, barrejat amb les receptes delicioses i variades que prepara l’àvia. Son les reunions familiars dels diumenges d’una àvia que en comptes de fer sempre els mateixos plats experimenta i gaudeix cuinant inspirada en plats d’arreu del món. Corbina a la Meunière, Curri, Risotto, Ceviche mixt, Pad Tahi, Enchiladas, Mote amb huesillos, Fideuà i Ramen.

Al final del relat teniu un petit glossari dels plats que han sortit en el relat. No espereu una recepta a l’estil tradicional, son apunts dels diferents plats que surten al llibre i que llegint-los ens conviden a buscar una o varies receptes per després cuinar-los. I si voleu, viatjar al país on es fa. El glossari us pot servir com a punt de partida per mirar de fer algun d’aquests plats a casa amb els joves lectors i fer-los sentir no només el plaer de menjar sinó també el de cuinar.

Les il·lustracions

Les il·lustracions, al nostre parer, tenen un caire més aviat clàssic amb una paleta de colors dominada pel groc suau i amb alguns blaus. Hi domina en tot moment un fil de fum, el que desprenen els plats. El fum n’és el fil conductor, el que s’encarrega de transportar-te d’aquí cap allà. I és aquí on les imatges et suggereixi cada apetitós plat i et transporten, també, als teus records d’infància.