Què fa l'Emma?

Recordeu a l’Emma, la petita dragona d’Orient? Doncs avui descobrirem què fa l’Emma després de les primeres aventures amb els seus amics. La petita dragona continuarà incorporant els quatre elements que la caracteritzen: aigua, foc, terra i aire. Un element per a cada estació de l’any amb activitats noves que comparteix amb els seus amics: pintar, jugar, celebrar l’aniversari i anar d’excursió. No cal dir que les il·lustracions de la Marta Cabrol embolcallen la història amb un caliu tendre i molt bonic.

Què fa l’Emma? la petita dragona d’Orient i la seva colla

Encara que físicament la nostra petita protagonista no ha crescut sabem que s’ha fet gran. La prova evident és la celebració del seu aniversari, justa ara, que ha fet tres anys. Rodejada dels seus millors amics, i algun de nou, celebrarà a casa una festa on no pot faltar un boníssim pastís. I mentre la seva germana, la petita Elsa, ja despunta maneres encenent les espelmes treien foc, l’Emma bufà ben fort per apagar-les.

Els petits lectors trobaran quatre boniques històries ambientades en les quatre estacions de l’any. Com ja va passar en el primer conte els quatre elements dels dracs d’Orient lligaran cada curt relat. En aquesta ocasió l’Emma i els seus inseparables amics es capbussaran mentre pinten una escena d’aigua i platja ben estiuenca. La tardor convida a volar tot seguint les fulles dels arbres i els núvols. L’hivern és temps de recolliment i de celebració, cal bufar ben fort per apagar les espelmes. I a la primavera els amics surten d’excursió per anar a fer un pícnic en una bona passejada d’aventures tot seguint un mapa.

l’aprenentatge de fer-se gran

Ja hem dit que físicament l’Emma encara és una petita dragona, però les activitats que fa, a poc a poc, ja denoten que es fa gran. Com ja vàrem explicar en el primer conte els matisos i detalls son molt importants. Es presenten, al nostre parer, de manera subtil, però amb una segona lectura o fins i tot en la primera els podeu veure. Nosaltres, que som tafaners de mena, hem volgut comparar els dos contes. El primer no és imprescindible per llegir i gaudir d’aquest segon relat, però si ho podeu fer segur que us encantarà. Es tracta, exclusivament d’un exercici lector que ens ha vingut de gust fer. Mireu, mireu. D’aprendre a caminar passem a anar d’excursió seguint un mapa. D’aprendre a volar, a volar i esculpir els núvols. D’aprendre a treure foc a saber quan només cal bufar aire. I del xipollejar a pintar escenes aquàtiques.

I és que com en la vida real, els infants i els nens, canvien. Els jocs es fan cada cop més complexos, s’afegeixen amistats noves, es planifiquen les activitats, es fan servir eines dels grans… I sempre amb les complicitats, els aprenentatges, els jocs, els descobriments amb els amics per gaudir de cada instant.