L'elefant amb ulleres

L’elefant amb ulleres és la nova publicació de la col·lecció Petit Nandibú de Pagès Editors. Un conte senzill, d’estructura repetitiva i lletra de pal ideal per als primers lectors. A partir d’un petit – o gran- accident, l’elefant ha caigut panxa enlaire i no es pot aixecar, arranca una bonica història amb final perfecte per convidar a tothom a llegir. Ja ho sabeu, els elefants son pesats, segons com poc àgils i no li serà fàcil posar-se novament dempeus. Aniran passant animals per mirar d’ajudar-lo. Cadascun els mostrarà les seves habilitats perquè les apliqui el nostre protagonista per aixecar-se, però cap no tindrà èxit. Fins que l’arribada d’un petit ratolí farà que entre tots l’ajudin i, alè hop, s’aixequi. I un cop dret els mostrarà que ell, com tots, també té una habilitat.

La diversitat i la col·laboració

Una història que convida als petits lectors a veure que cada animal, com cadascun de nosaltres, té unes aptituds que el fan diferent, o si més no, especial. No tots som iguals i aquesta diversitat és el que enriqueix al grup. L’elefant amb ulleres és doncs un relat on ens explica de forma molt amena allò que distingeix a cadascú. No tots sabem fer el mateix, a vegades els límits son les nostres capacitats físiques i altres només depèn de la nostra actitud. Les potes de la llebre, el coll llarg de la girafa… o fins i tot l’espectacular cua del paó fa a cada animal diferent. I l’elefant? Evidentment la seva llarga trompa. Però si li posem unes ulleres segur, segur, que tindrà una habilitat nova que no esperava ningú, o sí? Ho endevineu?

Invitació a llegir

I sí, més enllà de presentar-nos un grup d’animals amb els seus trets característics el relat ens convida a llegir. I com? Amb una actitud que no forma part de cap animal en concret però que de manera singular ens mostra que tothom pot aprendre a llegir i gaudir d’un llibre. I així , les ulleres es converteixen en l’excusa perfecte per convertir un gran elefant en un hàbil lector, una habilitat que com veureu tothom pot adquirir, amb ulleres o sense.

Un elefant no és res extraordinari.

Però si l’elefant porta ulleres

el conte es posa interessant, oi?

Les il·lustracions, del blanc a les expressions

La Natasha Domanova ha optat per uns dibuixos força expressius que mostren en tot moment com es troben els personatges; alegres, sorpresos, divertits, estranys, curiosos, espantats… I per a que el lector es centri en cadascuna de les expressions el fons de cada pàgina sempre és blanc. El blanc, doncs, ajuda al lector a no distreure’s al llegir alhora que l’invita a observar i a fixar-se en les cares de cada personatge. La paleta de colors és reduïda, que no vol dir poc eficaç. Colors suaus en gris, marró, vermellós i verd per a una història divertida i amb un final ben engrescador.