Totes les famílies del meu poble

Hi ha moltes maneres de parlar de la diversitat, en aquest cas dels diferents tipus de famílies que podem trobar dins la societat. En el conte Totes les famílies del meu poble l’autora ho fa a través de la descripció dels habitants d’un poble. Un poble molt singular i petit on hi viu la protagonista. L’Aria, ens durà casa per casa, n’hi ha 9, tot explicant-nos com és la família que hi viu en cadascuna d’elles. Totes diferents. Totes felices i alegres. I ens adonarem que cada casa és un món, que cada família és diferent i que cadascuna d’elles viu al seu aire, sense prejudicis i sense amagar qui son ni com son.

Famílies diverses, famílies felices

El conte està narrat per la petita protagonista de qui no ens diu el nom. Ep, a la contraportada podreu saber que la narradora es diu Aria. Això sí, ens descriu cada casa i ens identifica als protagonistes parlant-nos de qui son i com viuen. També coneixerem els nom dels seus veïns. Ella viu amb dues mares, la seva millor amiga la Lulú, viu amb el seu pare (que abans tenia cos de nena). També hi ha la família sense nens (per decisió pròpia), la família monoparental, la família d’adopció, la que s’ha ajuntat i té fills de famílies anteriors, la dels tres bessons amb el pare que està en cadira de rodes i la família d’acollida. Finalment també coneixerem la família que viu al bosc i la família on s’hi va a ballar.

Totes diferents i totes felices i lliures per poder viure com volen.

Un món ideal

La narració es caracteritza pel seu positivisme, tots viuen contents i feliços encara que en la realitat, malauradament, ni la convivència ni l’acceptació sigui tan fàcil ni feliç. El relat és alegre i simple en el plantejament i explica d’una manera distesa com fer veure als nens que no tothom és igual i que no tothom viu de la mateixa manera. El tema i la gràcia rau, doncs, en saber acceptar les diferències i en empatitzar amb qui no viu ni pensa igual que tu.

Cadascuna de les cases està habitada per famílies diferents, amb històries i passats diferents, però amb una mateixa il·lusió. Ser felices i convertir el seu dia a dia a casa en quelcom especial, únic i feliç. En definitiva, com el que tots busquem a casa nostra. Al final del conte teniu dues pàgines on es convida als nens a plasmar amb un dibuix què fa especial la seva família. Segur que tots teniu un moment o algun aspecte singular, divertit i distès que fa que la vostra família sigui única.

I tan de bo, aquest món ideal de convivència no és vegi reduït a un espai concret, com en aquest cas un petit poble.

Entre el vermell, el taronja i el groc

Quan mirem les il·lustracions dels contes que llegim sempre tendim a fixar-nos en els colors predominants o en algun altre aspecte del dibuix. En quest cas la Ariane Caldin ha escollir principalment els vermells i taronges per il·lustrar el conte. I és que si repassem la simbologia de la paleta de colors el groc és el color de l’alegria. Aquí, però, hi predominen els vermells i ataronjats en una barreja, suposem que volguda, de passió, alegria i energia positiva. L’actitud que transmet el conte.