saber guanyar i saber perdre
|

Saber guanyar i saber perdre

En una societat tan competitiva com la nostra sembla que qui no guanya, sigui al que sigui, no és ningú, no té èxit. I aquesta percepció pot arrelar en els nens que son els primers en no voler perdre mai. En el joc, com en altres activitats de la vida, no tothom guanya i no passa res. La vida son experiències, unes agraden més que les altres, però totes ens ajuden a créixer com a persones. Cal ensenyar als nens que tan important és saber guanyar com saber perdre i educar és també ensenyar a gestionar tant les victòries com les derrotes.

Saber guanyar i saber perdre.

Nens competitius

En general tots som competitius en algun o en molts aspectes de la nostra vida. En els nens aquesta competició moltes vegades comença amb la comparació. Voler ser com el company, voler tenir el que tenen els altres, ser el primer de la fila o qui rep més atenció del mestre.

Aquesta comparació els fa ser competitius per guanyar, ja sigui en l’esport, en els jocs o en els favors. I no sempre es guanya. I ja sabem per experiència que hi ha nens que tenen un mal perdre. Cal saber gestionar les derrotes per no crear falses expectatives ni frustracions.

D’entrada ser competitiu no és dolent per a ningú, ni per a infants ni adults. La competitivitat ajuda en moltes ocasions a superar-se i a donar el màxim d’un mateix. Ara bé, la competitivitat també pot ser negativa quan esdevé destructiva. I aquesta es dona quan importa més la derrota de l’altre que la nostra pròpia victòria.

Si diem que la competitivitat pot arribar a ser negativa una victòria mal gestionada, també. No es tracta de tallar les ales i l’eufòria d’una merescuda celebració per haver guanyat es tracta de mirar que aquesta celebració no suposi cap humiliació per al qui ha perdut.

La constància i l’esforç

No sempre es guanya a la primera ni es guanya sempre. Els infants han d’aprendre que quan es perd no és una derrota total, també s’està aprenent. S’aprèn a saber rectificar, a esforçar-se, a buscar alternatives al que l’ha fet fallar i així, amb la constància i l’esforç, les victòries tenen molt més valor. Son més gratificants.

Gestionar la derrota

No tots els nens toleren ni accepten perdre de la mateixa manera. Davant la frustració que els hi pot generar perdre hem de mostrar que sempre ho poden tornar a provar. Es pot tornar a fer una partida, es pot continuar practicant un esport o repassar on s’han equivocat. Vosaltres que coneixeu bé als vostres fills sabreu com convertir una derrota en un nou pas per arribar a aconseguir allò en el que estan treballant o jugant. I acompanyar-los en l’aprenentatge que no vol dir deixar-los guanyar.

No sap perdre ni al parxís!

Com fer un joc de parxís amb materials diferents

Segur que heu sentit o dit alguna vegada aquesta expressió. Hi ha nens que no saben perdre ni al parxís. Molts cops, des de casa i sense mala intenció, no ajudem gaire i fem “trampes” deixant-los guanyar. Quan un nen petit juga a casa amb els adults aquests tendeixen a deixar-lo guanyar massa sovint. I fer-ho de tant en tant està bé, però no cal que guanyin sempre. Perdre pot arribar a ser estimulant si us ho feu venir bé i perdre a casa primer els serà més fàcil per gestionar quan juguin a fora o a l’escola i perdin.

El nen ha de veure que perdre no agrada a ningú, però no passa res, la pròxima vegada pot anar millor. I si plora, s’enfada – cosa que passa sovint al principi – li podeu fer veure si enfadant-se li ha servit de res. I amb temps acabarà veient que no. A saber perdre, doncs, també s’aprèn.

+ EDUCAR EN FAMÍLIA

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *