Què fem?
Arborètum al jardí del Castell de Montesquiu
L'arborètum del jardí del Castell de Montesquiu es pot visitar tot fent un petit itinerari a peu entre el jardí i la zona dels encantats. Hi trobareu una nova senyalització que us ajudarà a identificar fins a 28 espècies diferents de coníferes.
Arborètum jardí castell de Montesquiu
Aquesta entrada l'hem escrit amb la informació que han publicat des del Parc del Castell de Montesquiu al facebook. Ens ha semblat molt interessat i una bona proposta per engrescar-vos a anar-hi. Recordeu consultar les activitats i sortides que s'organitzen des del parc per complementar la visita.
Si veniu a passejar pels jardins del castell i a la zona dels encantats, trobareu una nova senyalització en alguns arbres.
- L'arborètum senyalitza té un total de 28 exemplars de coníferes de diferents indrets del món repartides entre 12 gèneres i 4 famílies. Algunes d’elles son centenàries i ja van ser plantades per la família Juncadella a principis del segle passat, com els cedres de l’Himàlaia o de l’Atles, que són arbres singulars i espectaculars en la seva mida.
- Amb l'objectiu de la regeneració al bosc de l’entorn del castell i de convertir els jardins en un espai on s’hi trobin representades diverses espècies de coníferes del món, en els últims tres anys s'han incorporat exemplars nous. Les espècies noves s’han plantat en zones més baixes perquè quan creixin, el castell no perdi visibilitat com passa actualment amb alguns dels arbres més vells.
Àrea de lleure Castell Xic
Disposa de taules de pícnic, font i és punt de sortida de rutes. Veure més AQUÍ. Des del mateix castell podeu fer diferents excursions com ara la ruta de l'obaga del castell i una ruta més llarga que va fins el castell de Besora.
Rutes de llegenda i rondalles - Fitxa 11
L'ermità oblidat
Fa qui sap quants anys, al terme de Santa Maria de Besora hi vivia, en la més profunda solitud, un personatge que dedicava tot el temps a l’oració i a fer treballs amb fusta. El que més li agradava era fabricar esclops, que deixava a la vora d’un corriol perquè els agafessin
els caminants que hi passaven. L’ermità no tenia eines i, per tant, ho feia tot amb les mans. Era sord i, per aquest motiu, es passava anys sense dir paraula, o potser va tornar-se’n per no parlar mai amb ningú. Sigui com sigui, el cert és que la gent que el coneixia l’apreciava molt i els sords l’adoptaren com a patró perquè els retornés l’oïda: «Sant Moí, feu-m’hi sentir».
Diuen que, quan va morir, tota la terra al voltant de l’ermita es va poblar de lliris blancs i olorosos. Uns pastors van veure l’ermita amarada d’una claror celestial i, en entrar-hi, la trobaren buida: l’ermità havia estat portat al cel pels àngels.
Veure rutes de llegenda i rondalles
Altres llocs d'interès
sortir amb nens per Osona
+ Arboretums i jardins
