L'avorriment en els nens

L’avorriment en els nens és un tema recurrent que aflora com els bolets. Sembla que hi ha temporades de nens avorrits i altres que ni se’n parla. L’estiu, amb els llargs dies de claror son temps de nens avortis, ves per on! I pocs dies després dels regals de Nadal també és un d’aquells moments per parlar-ne. I sí, hi ha moments en que els nens s’avorreixen o no saben què fer encara que tinguin molts jocs al seu abast. I, tret de casos puntuals, l’avorriment pot provocar un efecte positiu generant curiositat, creativitat i estimulant la imaginació.

L’avorriment en els nens com a font d’inspiració i creativitat

Avorrir-se de tant en tant no és dolent, al contrari, sol ser un temps de relaxament, de parada i desconnexió. Molts adults el necessitem, és el que diem carregar piles. Encara que en ocasions implica fer alguna cosa diferent i no obligatòria. Els nens també necessiten un temps per a l’avorriment, per carregar piles. No tenir res a fer ni ganes de posar-s’hi, d’estirar-se al sofà o a llit mirant les musaranyes.

I aquesta actitud, moltes vegades sense ser-ne conscients, fa que desenvolupin la seva imaginació i la seva creativitat i per tant pensen i fan coses per deixar d’estar avorrits.

Segurament l’excés d’estímuls com ara les activitats extraescolars massa atapeïdes, determinats tipus de joguines o la saturació del temps davant d’una pantalla no ajuden al desenvolupament creatiu del nen. Cal una mica de relaxació i sobretot de temps lliure on el nen pugui triar què vol fer. Els nens necessiten temps per experimentar, per encuriosir-se per coses que els hi agraden, per inventar, per somiar sense preses, expectatives ni límits. Això no vol dir que pugui fer el que vulgui, només que aprengui a que tenen un temps per les seves coses, inquietuds i afeccions.

Una caixa de cartró, una bona eina contra l’avorriment dels nens

I, de la mateixa manera que unes agulles d’estendre podien ser font d’inspiració i joc cada nen avorrit cercarà les seves agulles per jugar. El nen ha d’aprendre que no necessita res especial per no avorrir-se que cada situació és un nou aprenentatge. Això no sempre és fàcil d’entendre i d’aplicar ja que depèn molt de l’edat de cada nen. Els podem ajudar donant-los idees de coses a fer però deixant que sigui ell qui triï.

I l’avorriment, com la majoria de d’aspectes que envolten el desenvolupament dels nens, s’ha de saber gestionar. A poc a poc el nen anirà aplicant les eines per omplir el temps quan s’avorreix, Aprendrà a pensar, a esperar, a crear, a inventar i sense adonar-se passarà d’estar avorrit a ser creatiu i imaginatiu. Ara bé, de la mateixa manera que hi ha nens que s’avorreixen també n’hi ha d’altres que no estan mai avorrits, sempre tenen coses per fer, per pensar i per crear.