L'avorriment en els nens

L’avorriment en els nens és un tema recurrent que aflora com els bolets. Sembla que hi ha temporades de nens avorrits i altres que ni se’n parla. L’estiu, amb els llargs dies de claror son temps de nens avortis, ves per on! I pocs dies després dels regals de Nadal també és un d’aquells moments per parlar-ne. I sí, hi ha moments en què els nens s’avorreixen o no saben què fer encara que tinguin molts jocs al seu abast. I, tret de casos puntuals, l’avorriment pot provocar un efecte positiu generant curiositat, creativitat i estimulant la imaginació.

L’avorriment en els nens com a font d’inspiració i creativitat

Avorrir-se de tant en tant no és dolent, al contrari, sol ser un temps de relaxament, de parada i desconnexió. Molts adults el necessitem, és el que diem carregar piles. Encara que a vegades implica fer alguna cosa diferent i no obligatòria. Els nens també necessiten un temps per a l’avorriment, per carregar piles. No tenir res a fer ni ganes de posar-s’hi, d’estirar-se al sofà o a llit mirant les musaranyes.

I aquesta actitud, moltes vegades sense ser-ne conscients, fa que desenvolupin la seva imaginació i la seva creativitat i, per tant, pensen i fan coses per deixar d’estar avorrits.

Segurament l’excés d’estímuls com ara les activitats extraescolars massa atapeïdes, determinats tipus de joguines o la saturació del temps davant d’una pantalla no ajuden al desenvolupament creatiu del nen. Cal una mica de relaxació i sobretot de temps lliure on el nen pugui triar què vol fer. Els nens necessiten temps per experimentar, per encuriosir-se per coses que els agraden, per inventar, per somiar sense presses, expectatives ni límits. Això no vol dir que pugui fer el que vulgui, només que aprengui que tenen un temps per les seves coses, inquietuds i afeccions.

Una caixa de cartró, una bona eina contra l’avorriment dels nens

I, de la mateixa manera que unes agulles d’estendre podien ser font d’inspiració i joc cada nen avorrit cercarà les seves agulles per jugar. El nen ha d’aprendre que no necessita res especial per no avorrir-se que cada situació és un nou aprenentatge. Això no sempre és fàcil d’entendre i d’aplicar perquè depèn molt de l’edat de cada nen. Els podem ajudar donant-los idees de coses a fer, però deixant que sigui ell qui triï.

I l’avorriment, com la majoria d’aspectes que envolten el desenvolupament dels nens, s’ha de saber gestionar. A poc a poc el nen anirà aplicant les eines per omplir el temps quan s’avorreix, Aprendrà a pensar, a esperar, a crear, a inventar i sense adonar-se’n passarà d’estar avorrit a ser creatiu i imaginatiu. Ara bé, de la mateixa manera que hi ha nens que s’avorreixen també n’hi ha d’altres que no estan mai avorrits, sempre tenen coses per fer, per pensar i per crear.