L'aprenentatge de coneixements en els nens. Com podem ajudar-los amb els deures

Cada cop que comença el curs escolar ens enfrontem, coma a pares, als deures i exàmens dels nostres fills. I, per a moltes famílies és un autèntic calvari. Per mirar de recolzar i ajudar als nostres fills amb els deures el primer que ens cal saber és com adquireixen els coneixements. No tots els nens aprenen de la mateixa manera. Uns aprenen més ràpid escoltant mentre que els altres tocant i provant. O com diria un PNL (programació neurolingüística) en alguns nens predomina l’aprenentatge auditiu, en altres l’aprenentatge visual i uns tercers en l’anomenat aprenentatge cinestèsic. En l’article la Carme Vigo ens parla de les diferents maneres d’aprenentatge de coneixements en els nens – i adults -, que són les maneres que tenim per aprendre i assimilar els coneixements. Detectant quina és la manera més eficaç que tenen els nens per aprendre podrem, quan calgui, ajudar-los en les tasques de l’escola.

L’aprenentatge de coneixements en els nens. Com podem ajudar-los amb els deures. Tipus d’aprenentatges

Si sabem com aprenen de manera més fàcil a assimilar coneixements podrem ajudar als nostres fills amb els deures.

Hi ha nens que únicament escoltant les explicacions de classe absorbeixen ràpidament els coneixements. Reben la major part d’informació pel canal auditiu. El meu fill gran és auditiu, ja des de petit, era capaç de retenir les explicacions del mestre. Els nens auditius tenen més avantatges en l’escola actual, ja que la major part del coneixement es fa de manera auditiva.
Els nens visuals aprenen veient esquemes, dibuixos i reben la informació pel canal visual.
Per últim tenim els nens que aprenen tocant, manipulant objectes, és l’anomenat aprenentatge cinestèsic.

No s’ha d’oblidar que s’assimila la informació utilitzant tots els canals encara que es tingui preferència per un determinat.

Com podem identificar quin és el nostre canal principal per assimilar coneixements?

Busqueu un problema de matemàtiques en un llibre del vostre fill i digueu-li que el llegeixi. Un cop llegit cal que us l’expliqui. D’aquesta manera esteu comprovant si el nen adquireix els coneixements de manera visual. Observeu si l’ha entès o li costa. Ara escolliu un altre problema i li llegiu en veu alta. Torneu-li a preguntar si ara l’ha entès. En aquesta ocasió s’està comprovant si el nen té preferència pel canal auditiu d’aprenentatge. Finalment, busqueu un problema que es pugui explicar amb objectes. Per exemple dividir el nombre de boles en grups. Explica-li i diga-li que ho faci amb les boles. D’aquesta manera comprovem si el nen és cinestèsic. Compareu els tres resultats.

Repetiu el mateix exercici amb les tres maneres d’aprenentatge però amb una altra assignatura, per exemple ciències. Si encara no ho teniu clar podeu repetir-ho amb altres assignatures.

Seria molt interessant que experimentéssiu vosaltres per així descobrir quina preferència teniu a l’hora d’aprendre, de manera visual, auditiva o cinestèsica. No oblideu que sempre hi ha un canal preferit en l’aprenentatge.

Si us interessa ampliar el tema de Programació Neurolinguística us recomano els llibres Estructura de la magia I – II de Richard Bandler y John Grinder. Richard Bandler y John Grinder són els creadors de la Programació Neurolinguística. I què és la programació neurolinguística o PNL?, doncs és una escola, orientació o tècnica psicològica que sustenta la teoria que existeix una connexió entre els processos neurològics, el nostre llenguatge i el nostre comportament.

Us deixem amb dos vídeos que podeu mirar amb els nens per aprendre les vocals i les taules de multiplicar.