Gaudim del trajecte? Reflexions sobre el patiment sensorial

Gaudim del trajecte? Reflexions sobre el patiment sensorial “Als nostres fills no els vam forçar mai a la muntanya, quan es cansaven fèiem mitja volta i cap a casa. Anar a la muntanya ha de ser un joc, no una obligació… Jugar amb les pedres, les flors, les papallones…” (Eduard Jornet, pare de Kilian Jornet). Fa uns dies, després que en Kilian Jornet coronés l’Everest en 26 hores, el seu pare explicava en un programa com era el Kilian de petit i la manera com el van educar. L’entrevista em va fer pensar en un post que vaig escriure al meu bloc sobre una frase que he sentit molt quan hem sortit a la muntanya: “va, no t’entretinguis que no arribem!” Amb aquest post sobre la importància de gaudir del trajecte i de la natura en una excursió us presentem a la Maria del blog Connectats amb la natura. Una nova col·laboradora a totnens.

 

 

Gaudim del trajecte? Reflexions sobre el patiment sensorial

Ara que ja comença a fer bo, som moltes les famílies que comencem a buscar rutes per anar a la muntanya en família. Tot i que a la muntanya s’hi pot anar tot l’any és en aquesta època on sortim en massa. Busquem en blocs, pàgines web llocs preciosos on anar: cascades, gorgs, rutes senyalitzades… Llocs màgics i especials per gaudir tots plegats. I és això el què ens posem al cap.

Arribar a un lloc concret per gaudir, és a dir, una meta on hem d’arribar. Per això a cada ruta hi posa la distància, les hores i el desnivell. I a partir d’aquí calculem la ruta, fem motxilles i cap al nostre objectiu. Així que, quan comencem a caminar tenim l’objectiu al cap. Comença així una cursa on “arrosseguem” les criatures per arribar a l’objectiu final. És el què anomeno patiment sensorial. Un patiment que no causa dolor físic però que impedeix que entrin en joc tots els sentits. Durant el camí, no veiem res més que l’objectiu final, vaja, com si seguíssim un pal amb una pastanaga.

Així doncs, els nostres sentits no es despleguen totalment i fa que no gaudim del trajecte perquè no l’hem viscut. Això sí, si arribem, el nostre cap s’allibera i els nostres sentits tornen a estar connectats i gaudim de les vistes, fins i tot ens emocionem. És llavors quan vivim l’experiència!

 

La importància de gaudir del trajecte i la natura

Gaudim del trajecte? Reflexions sobre el patiment sensorial

Fa uns tres anys, amb el nostre fill ens vam proposar fer una ruta fins al llac del Batisielles, considerat un dels més espectaculars de tota la península. Així que, motxilles a l’esquena i a caminar. Una ruta de 7 km considerada fàcil. Quan portàvem 5 km vam veure un riu. L’Arnau, el meu fill, no s’ho va pensar dues vegades i s’hi va posar. Només quedaven 2 km. La meva parella i jo ens vam mirar i vam veure que en aquell punt s’havia acabat el trajecte.

Anàvem a veure un llac espectacular, però per l’Arnau era una massa d’aigua com el riu on es va banyar. Per nosaltres era un lloc especial, però per ell només veia aigua. Així que vam girar cua i vam tornar. No el vam arrossegar per veure el llac, perquè pensem que ha de gaudir de la muntanya i la natura en tots els sentits, i no arribar a un lloc per obligació.

 

Gaudim del trajecte? Reflexions sobre el patiment sensorial

Cada sortida que fem, evidentment que “volem” arribar en algun lloc, però gaudim del trajecte. Una papallona, una pedra, una fita, una pinya, un esquirol… Tot allò que li cridi l’atenció. Donem temps per parar i tocar les pedres, o agafar unes pinyes. Procurem que no es desconnectin els sentits durant el trajecte i evitar així el patiment sensorial. Estar a la natura significa estar connectada amb tots els sentits i per fer-ho ens cal meravellar-nos pels petits plaers que ens dóna. Ignorar-los fa que ens desconnectem, que no apreciem el seu valor i ho contagiem a les nostres fills.

 

Connectats amb la natura

També us pot interessat la guia de sortim en família

 

Save

Save

Save