El meu avi

En la primera lectura que he fet del conte El meu avi de la Catalina Sobral, ara editat pel Dimoni Pelut, m’han atrapat els colors i la història. Un relat basat en les comparacions que el petit narrador fa dels dos protagonistes. L’avi i el Sr. Bernat. I m’ha encantat. La història, d’imatges molt visuals i de colors forts, ens narra l’amor que sent el protagonista pel seu avi a través de les vivències d’aquest i de les que comparteix amb ell. I el temps passa volant. I es que el temps – el pas del temps, el com l’aprofitem i gaudim – és també l’altre protagonista de la història. I el temps, que corre, sembla estar aturat o vola, defineix la vida de tots ells.
El meu avi de l’Editorial Dimoni Pelut
La història d’un nét i els seu avi
D’avis n’hi ha molts, de rondinaries, d’alegres, de més tristos, de feliços, de dolços o fins hi tot d’esquerps. En aquesta història veurem a un avi atrafegat i feliç que després de deixar de treballar – com a rellotger- no es cansa de fer coses. I el temps l’omple d’aquí cap allà, sortint, estudiant, passejant i també jugant i llegint amb el net.
I un net feliç que ens descriu el seu avi comparant-lo sempre amb els senyor Bernat. Un senyor Bernat atrafegat que va d’aquí cap allà amb presses i pensant sempre amb la feina sense tenir temps pels petits plaers de la vida. Uns plaers que el nostre narrador gaudeix en companyia del seu estimat avi.
El temps i el pas del temps

La història l’explica el net i sense voler-ho ens parla del temps i del pas del temps. De com cadascun dels protagonistes el viu, el gaudeix o pateix. Un, amb el plaer de viure ara el que segurament no ha pogut fer quan treballava, un temps lent i assossegat vivint cada moment amb plaer, curiositat i nous aprenentatges. El temps del Sr. Bernat passa ràpid, sense plaers ni alegries, només dedicat a la feina. I el tercer, el net, veu com viuen els adults omplint els seus respectius temps de vivències molt diferents mentre es queda amb la sensació que el seu temps vola quan està amb l’avi perquè és feliç.
Tres personatges i tres etapes de la vida per reflexionar si ens cal canviar alguna cosa per ser més feliç i viure.
Els colors, els verds i vermells omplen els fulls

Els colors i les il·lustracions tenen un gran impacte visual en el llibre i en la seva lectura. Verds i vermells omplen els objectes, la roba, els escenaris i els fulls. I aquest joc de colors juga amb els lectors de manera molt atractiva donant peu a llegir el conte a través dels dibuixos i comparant els colors o detalls de tot el que hi apareix. I aquest aspecte que va més enllà del relat, o no, és un al·licient afegit a l’hora de llegir.
Picades d’ullet a diferents referents artístics
No sempre és fàcil, o millor dit, no tothom és capaç de trobar picades d’ullet a referents artístics o de qualsevol altre categoria llegint un conte. I en El meu avi, n’hi ha. Des de l’evident Pessoa que apareix en forma de llibre, al ritme frenètic del Sr, Bernat que pot recordar el ritme d’en Chapin a la pel·lícula Temps moderns, a l’escena de pícnic inspirat en un quadre de Monet. Fins i tot el perfil de l’avi estar inspirat en el cineasta Jacques Tati amb la seva pipa i barret.
No tots els hem sabut trobar, ja que no en buscàvem. I no passa res. Si que us els volem compartir per si en voleu parlar amb els nens i ampliar així la lectura. I si ja els heu trobat d’entrada, fantàstic!
El meu avi El Dimoni Pelut

I vosaltres, aprofiteu el temps i gaudiu de les petites i grans coses?
- Títol: El meu avi
- Editorial: El dimoni pelut edicions
- Ressenya: totnens
- Col·lecció:
- Pàgines: 40
- Escrit per: Catarina Sobral
- Il·lustrat per: Catarina Sobral
- Traducció: Mireia Alegre
- Any: octubre 2022
- Idioma: català
- Premis: Best Of The Best | Little Hakka 2017 – Premi internacional | Fira del Llibre de BOLONYA 2014
- Per a lectors: a partir de 6 anys
- ISBN: 978-84-126034-0-8
*El dimoni pelut ens ha fet arribar el llibre i nosaltres hem escrit lliurament la ressenya.
anar a la biblioteca de totnens
+ literatura infantil i juvenil