Educar en la igualtat

Partim del fet que homes i dones som diferents físicament. Ara bé, això no vol dir que hàgim d’educar en la diferència, ans al contrari. Educar en la igualtat vol dir creure que homes i dones tenim les mateixes capacitats per desenvolupar-nos com a persones. I això només passa donant el mateix tracte als infants independentment del seu gènere. Nens i nenes han de tenir les mateixes obligacions, oportunitats i facilitats en tot per així esdevenir adults tolerants i socialment integrats.

Educar en la igualtat és cosa de tots

Educar en la igualtat comença a casa

Per sort cada cop les tasques de casa es reparteixen de manera equitativa. No depèn de si és un nen o nena sinó de l’edat i la capacitat per dur-la a terme. Fer-se el llit, parar taula o escombrar no és només cosa de nenes, és cosa de tots. No cal repetir que els nens aprenen amb l’exemple i veure als pares repartint-se les tasques de casa ajuda. Ajuda veure que indistintament un o altre poden parar taula, fer els llits, preparar el menjar, anar a comprar, escombrar, participar en la criança dels fills o fer el que faci falta. Però educar en la igualtat és molt més que repartir-se les feines de casa.

Educar sense discriminar

Educar en la igualtat també vol dir no discriminar. No discriminar en el joc, les lectures, la tria de colors o la pràctica de determinats esports, per exemple. Els nens han de poder escollir segons els seus gustos i per fer-ho de manera lliure no se’ls ha de limitar les possibilitats en les eleccions. Els exemples estereotipats ja els tenim tots ben presents, ara toca veure la igualtat com un fet normal. I això serà quan no sorprengui ni ens resulti estrany veure un nen fent ballet o una nena jugant a rugbi. Serà aleshores quan podrem dir que anem per bon camí.

Només així podrem aconseguir que els nens d’avui tinguin les mateixes oportunitats demà i no se’ls valori pel seu gènere sinó exclusivament per les seves capacitats.

El llenguatge sexista, nens/es i el gènere no marcat

Aquí segurament podem tenir més punts de discrepància entre els lectors. Des de totnens sempre parlem del genèric nen per referir-nos als infants dels dos sexes. Només utilitzem el femení, nenes, quan ens dirigim exclusivament a elles. I això no creiem que sigui sexista ni menys feminista. De la mateixa manera no doblem mai els substantius per sexes, els fem servir segons el text i context. I tampoc fem servir el genèric en femení.

Un llenguatge sexista és aquell que només qualifica de determinades maneres a les nenes per diferenciar-les dels nens. Fet que moltes vegades pot resultar discriminatori o ofensiu. Nenes maques, obedients, dolces… els nens son valents, intrèpids, moguts… O que atribueix colors, actituds, feines i obligacions segons el gènere de qui parlem. I per sort, tots poden ser igual de macos, obedients, valents o moguts.

Actualment, es parla en femení o es desdoblen els substantius per equiparar les nenes al nivell dels nens a l’hora de parlar i escriure. Nosaltres no. No fem servir un llenguatge inclusiu. Nosaltres fem servir el masculí com a gènere gramatical no marcat, i lluny de ser excloent ens inclou a tots, homes, dones i persones no binàries. Creiem, sincerament, que el camí cap a la igualtat ve determinat per les actituds i pels exemples que els adults tenim quan posem models a seguir. Cal buscar més models femenins per empoderar a les nenes i ajudar-les i engrescar-les a fer i ser el que vulguin. I cal fer que aquests models femenins empoderin també als nens.

La igualtat passa pel fet de donar les mateixes oportunitats a tots, nenes i nens, dones i homes.

Plorar és cosa de nenes

No hi ha actituds per a nenes i actituds per a nens. Les actituds que els nens prenguin vindran determinades per factors com els gustos, la sensibilitat o els models que han vist o llegit. Els moltes ocasions els nens agafen com a models les maneres de fer dels personatges que segueixen i en ocasions s’hi emmirallen. Per això també és important educar en la igualtat a través de la lectura. Cal saber escollir. Cal mostrar als nens les diferencies de la ficció i la realitat perquè sàpiga veure què està bé i què no. Mireu de trobar llibres i pel·lícules que surtin dels cànons clàssics dels rols sexistes. I en cas de ser-ho sempre podeu comentar les actituds que es mostren per veure que en pensen.

Un personatge masculí o un nen que plora segurament indica una actitud sensible, no una feblesa. De la mateixa manera que un personatge femení o una nena que plora no indica que sigui una figaflor.

La comunicació forma par de l’educació

La comunicació amb els fills és molt important, tinguin l’edat que tinguin. Parlar amb els nens és essencial. Una bona comunicació, adaptada a l’edat, pot reforçar una bona actitud, canviar el punt de vista d’una actitud sexista o obrir els ulls amb el que el nen veu i després fa.

Educar en la diversitat per educar en la igualtat

En aquest article hem parlat bàsicament de la igualtat de gènere. Hi ha però altres maneres de treballar la igualtat amb els nens. Parlar de:

la diversitat racial
la diversitat per capacitats físiques o intel·lectuals
la diversitat econòmica
la diversitat sexual
la diversitat de cultural…

Com dèiem en l’article que parlàvem sobre els colors de la pell, educar en la diversitat des de petits contribueix a normalitzar la diversitat, la igualtat i la solidaritat.