Aprendre a mesurar les racions amb la mà

L’altre dia llegíem un article de nutrició de la Mireia Termes des de l’Hospital de Sant Joan de Déu i ens va semblar interessant per tenir-lo com a consulta a totnens ja que ens parla d’un aspecte concret d’alimentació per a infants i aplicable també als adults, com saber la quantitat d’aliments que necessaris segons el grup d’aliment. Aprendre a mesurar les racions amb la mà pot resultar molt fàcil i alhora aconsellable per assegurar que la quantitat d’aliments diaris que mengem és suficient.

La quantitat d’aliments diaris i necessaris

Si bé es cert que no tots els nens tenen la mateixa gana i que la quantitat d’aliments pot dependre de factors com l’edat o el tipus d’esport que es realitza tenir unes pautes marcades sobre les racions d’aliments sempre ens pot anar bé.

Nosaltres no som partidaris d’obligar als nens a menjar si no tenen gana, cosa que no vol dir canviar el que s’ha preparat per un altre plat que els pot resultar més atractiu. Com ja apunten des de SJD, “s’ha de respectar la sensació de gana i sacietat de cadascú, sense forçar a menjar”. Ni massa poc ni massa, cal buscar la quantitat adequada per a cada àpat i per a cada comensal.

Aprendre a mesurar les racions amb la mà

La tècnica de la mà us pot servir com a guia per a orientar-vos sobre la ració adequada de cada grup d’aliments. Recordeu que la mesura s’ha de fer amb la mà de cada comensal, no és el mateix la mà petita dels nens que la d’un adult. Com que pot resultar un pèl complicat anar mesurant amb la mà dels nens cada dia podeu fer-ho com un joc al principi i després fer les equivalències amb la vostra mà.

Us deixem la relació d’aliments i racions segons el mètode de la mà que han preparat des de SJD

Verdures: la ració seria equivalent a la quantitat que cap en les dues mans juntes en forma de bol, ja siguin crues o cuites.
Hidrats de carboni: format per cereals i derivats (pasta, arròs, pa, etc.), tubercles (patata, moniato, etc.), que són aliments rics en hidrats de carboni. La ració equival a l’espai que ocupa un puny tancat en cru.
Proteïna: la ració de carn, peix, ou i llegums ha de ser de la mesura del palmell de la mà (des del canell fins als dits). A més, el gruix del tros de carn i peix, per exemple, ha de ser aproximadament com el gruix del dit petit. En el cas del llegums, també pot mesurar-se la ració com el grup anterior (espai que ocupa un puny tancat) ja que també són una font important d’hidrats de carboni.
Fruites: la ració equival a la quantitat que cap en una mà oberta en forma de bol.
Formatges: en aquest cas, el tros de formatge s’ha de limitar a la ració equivalent en llargada i amplada als dits índex i cor junts.
Greixos: la ració equival al primer tram del dit índex, és a dir, la primera falange d’aquest dit.
Sucres: els sucres d’addició no estan recomanats a cap edat. S’ha de limitar el seu consum i si s’utilitza que sigui en molt petites quantitats.

El mètode de 5 al dia

El número cinc, 5 dits de la mà, s’utilitza també com a recordatori de:

5 racions de fruites i verdures al dia.
5 àpats que s’han de fer al dia: (esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar) sobretot en els més petits de la casa.

Recordeu que aquest apunts serveixen d’orientació, si teniu qualsevol dubte o consulta adreceu-vos al pediatre, al metge o a un nutricionista.